En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català i publicada a Barcelona entre 1904 i 1938, i posteriorment entre 1968 i 1973. Va tenir una gran popularitat, fins al punt de que la paraula patufet va passar a designar les revistes il·lustrades infantils, actualment anomenades còmics.

En Patufet, va sorgir d’una reunió de Foment Autonomista Català, on es decideix crear una revista pels nens. L´any 1905, amb l´editor Josep Bagunyà, "En patufet" va entrar en un període de gran èxit social i passà de ser una revista per a nens a que ho llegessin homes i dones de totes les edats. Més tard, des del 1909 fins el 1938, va ser l’escriptor Josep Maria Folch i Torres qui va prendre la direcció de la revista.

L´any 1968, en ple franquisme, va tornar als carrers les edicions d’En Patufet, però només durà cinc anys, fins al 1973, quan van tancar les portes.

Una de les peculiaritats que es pot trobar en aquest setmanari és la gran quantitat de dibuixants i escriptors d’èlit de l’època que hi participaren, entre d’altres podem trobar, Gaietà Cornet i Palau, Joan García Junceda, Lola Anglada, Josep Maria Folch i Torres...

Anuncis d’ En Patufet

Actualment, disposem d’estudis científics per valorar quins anuncis atrauen més o menys els lectors, o bé quins disposen de més o menys creativitat. Però com tot, no sempre ha estat així.

En Patufet, juntament amb altres publicacions catalanes, van ser les pioneres de la publicitat dels inicis del segle XX. Era una publicitat que depenia dels millors i més populars artistes catalans de l’època, ja que es creia que si aquests prestigiosos dibuixants i humoristes podien crear opinions amb els seus acudits, caricatures, historietes,... també sabrien ajudar a vendre.

Aquesta propaganda, es trobava dins de publicacions llegides per grans i petits, rics i pobres, que principalment estaven interessats en la lletra dels contes i la bellesa artística dels dibuixos, que de fet aquesta era la raó d’existència d’aquelles revistes.

Els anuncis, estaven realitzats a partir del llenguatge de la il·lustració gràfica, on dominen les imatges estàtiques. Una de les peculiaritats en aquests anuncis és l’adaptació artística dels gèneres populars a la publicitat, ja que molts anuncis són dissenyats a partir d’auques, caricatures, historietes còmiques, etc.

Avui en dia, podem utilitzar aquests anuncis per saber com vestien els homes, dones i nens de la burgesia, com ho feien els treballadors, què menjaven, les malalties que patien i quin era el seu remei mèdic...

En aquest treball, hem intentat fer un petit recull de les publicitats mèdiques o relacionades amb la medicina en el setmanari d’ En Patufet, on hem pogut veure quines malalties o dolors patien la societat catalana d’inicis del segle XX:

- Els mals de cap, els dolors nerviosos i reumàtics, els “mals de la dona”,... eren curats amb Cerebrino Mandri. (foto 3, 16, 18, 24) També altres productes s'anunciaven amb tal finalitat. (foto 27, 35, 37)

- Si tenies tos, angines, bronquitis, o bé asma, utilitzaven la pomada Aspaime (foto 8, 19, 21, 36) que alleugerava, al moment, la tos o sufocació. També eren coneguts altres productes com les Pastilles del Dr. Andreu (12, 15, 22), entre d'altres (foto 1, 25, 27, 29, 41)

- Dentifricis, sabons, balnearis, pastilles, sucres, olis,... eren remeis per combatre l’anèmia, dents grogues, la falta de gana, el raquitisme, la debilitat,... (foto 5, 10, 11, 13, 14, 23, 26, 28, 31, 32, 38, 40, 42, 44, 45, 46, 47, 48)

- Per cops, contusions, ferides, etc. s'anunciava el famós ungüent guardias (foto 6 i 33), o l'aigüa de la verge de Montserrat (foto 35)

- No tan sols s'anunciaven productes per la salut, sinó tot tipus de marques comercials, locals de venta, com la òptica morató (foto 7), entre d'altres (fotos 2, 4, 17, 20, 30, 34, 39 i 43)

Tots els productes anaven units a la genialitat i la imaginació dels dibuixants, per convèncer i incentivar a uns lectors que sense saber-ho s´endinsaven en el món del consum .

Gemma Serra Llenas.
Amb la col.laboració de Mª Àngels Llenas Just.

Tornar