"Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 3ª

Aquí presentem el tercer lliurament del llibret del “Vehí de la Pera”, i així continuem amb el treball de transcripció del llibret de remeis de 1845, imprès a Barcelona a l'“Imprempta de Valenti Torras, rambla dels Estudis”.

Com el primer lliurament i el segon lliurament, la còpia del text original és literal i s’ha respectat l’ortografia i els girs de la llengua catalana diferents als d’ara, així com l’ordre original dels remeis.

Desitjo que continuïn amb aquesta lectura entretinguda, alguns dels remeis tenen molta gràcia i, sobre tot, repeteixo, de cap manera prengueu aquest text com una font de remeis actuals pel guariment de cap malaltia.
Tant els professionals de la medicina i la farmàcia com els profans, podran distreure’s una estona amb aquests remeis tant propers a la natura.

Primerament farem un petit recordatori del pesos i mesures de l’època.

Les mesures:

A la pàgina 23 del llibret diu: “Pesos de apotecari”.
“Vint grans fan escrupol – tres escrupols fan dragma – nou dragmas fan unsa – dotse unsas fan lliura – setse unsas medicinals fan lliura de adroguer – xexanta gotas fan dragma – vint gotas escrupol”.

Dragma: Mesura de pes dels antics apotecaris, equival a 3 escrúpols, 3,6 grams actuals. La “unsa” (unça) equivalia a 28,8 grams. La mesura mes petita era el gra, que equival a 0,05 grams actuals.
Les mesures de volum que es mencionen, son les populars de l’època, per exemple la “cuarta” i la “maitadella”. Una meitadella es igual a un porró, igual a quatre petricons, igual a 0,940 litres, segons les mesures de Barcelona.
De vegades es mencionen recipients, “ansat” o “ensat” (recipient, olla amb una nansa), “xicra” (una tassa petita) o “sitra” (un recipient per oli).

Continuació de la transcripció del remeis

66.- Remey per despres de la baróla sens poder obrir los ulls inflamats y plens de crostas.
Pendrás una llonseta prima com un duro del magre de la cuxa del moltó, y aplicantne una á cada ull, ab pocas vegadas veurás lo efecte.

67.- Remey per cuchs, fer vuidar lo ventre, sia criatura, sia gent gran.
Pendrás cogombres silvestres ó amarchs*, trujas*, cuchs de terra, pells de serp, fet ben courer ab oli de olivas, ten untarás lo ventre.

Cogombres silvestres ó amarchs (foto 2): Ecballium elaterium (L.) A.Rich. de la família de les cucurbitàcies. En castellà es diu “pepinillo del diablo”.
• Trujas: No identificat.

68.- Remey per curar los vomits á qualsevol malalt.donzell, artemisia absinthium L
Pendrás una porciò ó una unsa de such de llimó, mitja dragma de sal de donsell*, ho posarás dins de una ampolla, axó bullirá sens foch, cuant se li parará lo bull que quedará clar, hi ajustarás dos unsas de aigua de menta destilada, y ántes de pendrer caldo ó altra medicina lo malalt, pendrá de dita composició una cullerada, y es segur de no traurer mes.

• Sal de donsell (foto 3): Pot ser la sal fixa alcalina obtinguda de les cendres del donzell, l’artemisia absinthium L.

69.- Remey per cremaduras.
Pendrás dos unsas d’oli comú, dos de aigua arrós, y ho batrás be fins que tornia com un ungüent, despres hi ajustarás dos dragmas de extret de saturno liquit*, una dragma de aiguardent, se tornará batrer ben batut, y aplicat ab un drapet, es segur.

• Extret de saturno liquit: Líquid pesant que, químicament, é el subacetat de plom. El plom estava relacionat antigament amb el deu Saturn, sembla que per una qüestió d’afinitat psíquica, doncs el plom és de color grisós i el déu es mostrava sempre seriós i trist.

70.- Remey per dolors forts del cap.
Pendrás brots tendras de magraner y pòsals al mitg de dos fullas al rescals, ó al foch; y despres picals y posals en un drap que tinga de pols á pols sobre lo front, y posa vinagre rosat* y aiguardent* parts iguals, y arruxa dit cataplasma y aplical.

• Vinagre rosat: Preparació feta amb pètals de rosa que es maceraven en vinagre de vi roig i es deixaven al sol durant uns dies.
• Aiguardent: Beguda alcohòlica popular, obtinguda de la destil·lació del vi. Podia estar aromatitzada.

71.- Recepta per fer venir cristallí.
Pendrás cuatre unsas d’esperit de vi á la proba de la pólvora*, polvos de goma glassa*, polvos de goma mastech*, una unsa de cada cosa, y una unsa de trementina de gota* tot dintre una ampolla.

• Esperit de vi á la proba de la pólvora: A les destil·lacions successives per obtenir l’esperit de vi, el producte era sotmès a unes proves per determinar la riquesa d’alcohol.
Entre d’altres es podien fer la prova de la pólvora, la prova del fil o la prova de l’alcalí.
Concretament, la de la pólvora consistia en posar dins una cullera una quantitat de pólvora i aiguardent destil·lat. Al calar-hi foc, si no es produeix inflamació és que l’aiguardent no és prou concentrat i porta encara massa aigua.
Per mes detalls sobre aquests procediments, consultar Quaderns d’història de l’enginyeria, Volum II 1997, Agustí Nieto Galán “La technologia del vi i la destil·lació a Catalunya”
• Goma glassa: La goma que s’obté dels ginebres, també anomenada vèrnix, que en castellà es diu “grasa”.
Goma mastech (foto 4): El màstic és una resina obtinguda del Pistacia lentiscus L., el llentiscle. Era famós el de Chios.
• Trementina de gota: Interpreto que era la trementina d’avet, que era de molt laboriosa obtenció, doncs calia punxar les perles de resina que es produïen a l’escorça i branques d’aquest arbre quan és jove, i d’on s’obtenia, gota a gota, un producte oleoresinós.

72.- Remey contra venéno, sia que los bolets han fet mal, ó altra cosa venenosa.
Pendrás inmediatament sis unsas de vinagre y de tres en tres horas una unsa, y no prengas altra medicina, menos que hi barrejias cuatre cuartos de tríáca magna*.

• Triáca magna: Electuari, composició farmacèutica antiga perfeccionada per Andròmac, el metge de l’emperador romà Neró, composta de més de 50 ingredients vegetals i animals. Va gaudir de molt prestigi a l’antiguitat i es va fer servir fins el segle XVIII. Els apotecaris rivalitzaven a fer-la de la millor qualitat. Era famosa la de Venècia.

73.- Remey per estroncar la sanch de una vena rompuda.
Pendrás polvos de vidriol blanch*, y los aplicarás sobre la vena ben lligat.

• Vidriol blanch: Denominació antiga del sulfat de zinc.

74.- Remey molt esperimentat per qui se veu amenassat de feridura, ó embestit en élla.
Pendrás sis dragmas de mercuri viu* passat per una luda blanca, dos dragmas y quinse grans de trementina de gota*, y tres dragmas de grex de tocino sense sal, y ab axó se fa l’extinció del mercuri, segons art, fins que no se conega que hi haja mercuri, despres y mesclarás dos unsas polvos de diegridi*, y dos unsas de polvos de xalapa*, y perfectament mesclat sen compondrán vuitanta cuatre (84) píndolas de dos escrupols y mitj gra cada una.Ipomea purga, xalapa
Modo de usar dit remey: ans de sopar pendrás dos píndolas ab dos culleradas de sopa clara, y pren poch aliment, y si fos un cas que lo fes anar en demasía, pendrás un vas de orxata.

• Mercuri viu: O mercuri purificat, és obtingut del cinabri. En un mètode trobat dins un text de caràcter mèdic del segle XVII (Jean de Labrune: “Panacee universelle: Methode que l’on pratique a l’hostel des Invalides, pour guerir les soldats de la verole”, Biblioteque Municipale Lisieux), obté el mercuri viu o purificat per mitjà de ferro, calor, aigua i posteriors rentats amb sal i vinagre. El mercuri era un producte importantíssim als procediments alquímics, trobant-se moltíssimes referències sobre purificacions del mercuri.
L’oxiclorur d’antimoni, que s’usava com emètic es deia també “mercuri de vida”, però el més lògic seria la primera interpretació.
• Trementina de gota: Pot ser la trementina d’avet, que era de molt laboriosa obtenció, doncs calia punxar les perles de resina que es produïen a l’escorça i branques d’aquest arbre quan era jove i d’on s’obtenia, gota a gota, un producte oleoresinós.
• Polvos de diegridi (foto 5): Diagridium, resina de la planta dita escamonea, convolvulus scammonia L., scamonium syriacum i d’altres similars d’acció laxant originàries d’orient. Era famosa la d’Alep (Síria).
• Polvos de xalapa (foto 6): Ipomea purga, exogonium purga Benth. o convolvulus jalapa L., planta d’origen Mexicà rica en una resina de tipus laxant o purgant.

75.- Remey per curar cualsevol tall encara que tinga una má de fondo, aplicat tot seguit.
Pendrás los brots tendres de fals ó userda*, ho picaràs be, y aplicau, que curarás prompte.

Fals ó userda (foto 7): És el medicago sativa L., coneguda com alfals, mèliga o userda, és una planta farratgera comuna.

76.- Remey per curar lo dolor de ventre á una dona despres que ha parit.
Pendrás una porció de llet de ovella necessaria per un cataplasma, la posarás en una cassoleta ab una bona porciò de polvos de la camamilla y una porcioneta de farina de blat passada ab lo sedás, y lo posarás á escalfar en poch foch, que la llet no arribia á bullir, anantho remenant fins que tinguia consistencia de cataplasma; y ho traurás del foch, y cuant sia mitg fret, hi posarás dos rovells de ous del dia, donanthi una remenada, y aplícau.

77.- Remey per melsa segúr.
Pendrás fullas de tamarín*, las farás courer ab oli de olivas, y s’untará sota de las costellas del costat esquerra.


•Tamarín: Pot ser el tamarinde, tamarindus indica L., que és un arbre d’origen africà estès per Amèrica i Àsia, a on s’empra el fruit per la seva acció digestiva. També es podia dir així el tamariu o tamarisc, arbust de nom botànic tamarix gallica L. i emprat a Europa des de l’edat mitjana com astringent.

78.- Remey per curar tiña.
Pendrás una porció de brotonicas*, y altra de la herba anomenada gatarrabiosa*, altra de arrels y fullas de noguer, una porció d’or piment*, tot aixó ho farás ben courer ab aigua, y tres vegadas al dia ne rentarás lo cap del tiñòs, que curará, y li tornarán los cabells si li ensalsas lo cap cada vegada ab tabaco de frare*.

Brotonicas (foto 8): Deformació o localisme de la betònica, stachys officinalis (L.) Trevisan, de les labiades.
Gatarrabiosa (foto 9): Herba de nom científic ranunculus sceleratus L., de les ranunculàcies. També podria tractar-se de clematis sp.
Or piment (foto 10): Sulfur groc d’arsènic.
• Tabaco de frare: No trobat, podria ser el tabac corrent que en petites quantitats es cultivava i era empleat pels curanderos i trementinaires. Altres plantes de la família de les solanàcies eren conegudes com a “tabacs”, però no conec el significat autèntic.

79.- Remey per curar Llúpias.
Pendrás una unsa de sabó moll, y una unsa de cals viva, ho mesclarás bé, y ne farás cinch pegats iguals de la grandaria de la llupia*, n’hi aplicarás un, y al cap de una hora altre, y axís anirás continuant fins que hajas aplicat tots cinch; despres li aplicarás un pegat de mantega de la flor de taronger*, y al cap de dos horas saltará la llupia; en cas no saltia, la arrabassarás ab unas pinsas, que seguirá facilment, y despues aplicarás un pegat de l’emplastre negre de vidós*, y per defensíu, aplicarás uns draps xupats de vinagre que sia las tres parts aigua alrededor, y li deixarás estar dos horas, y quedará curat.

• Llupias: Bonys produïts per tumoracions indolents, generalment a la cara o al cap.
• Mantega de la flor de taronger: Originàriament es devia preparar amb una maceració de flor de taronger en greix animal. Era un producte cosmètic molt apreciat a l’antiguitat.
En la literatura espanyola del segle d’or trobem exemples de la seva popularitat.
Tirso de Molina en la comedia “Desde Toledo a Madrid“ de l’any 1626:
“… manteca de azahar sentí al tocarla; si es tan bella como blanda, suerte mía…”
Lope de Vega al 1610, uns anys abans, dins l’obra “La mal maridada“, diu referint-se a productes per l’embelliment:
“… traigo espliego, almea, helecho; traigo hinojo de la mar; traigo manteca de azahar para el cabello y el pecho…”.
• Emplastre negre de vidós: Popular dins les botiques de l’època, similar a d’altres com el “benedicto” o de “cerusa cremada”, a base d’oli, sals de plom, cera, bàlsam del Perú i tucia porfiritzada.
L’ungüent similar sense el bàlsam era l’anomenat “ungüent de Sant Lluís”.
La tucia era el nom que rebia una sal mineral identificada en l’actualitat, bàsicament, com l’òxid de zinc i molt emprada antigament en medicina fins al segle XIX.
Es sotmetia a un tractament de sublimació i vitrificació en forns, a on es cremava calamina, carbonat de zinc i blenda, sulfur de zinc i plom i es polvoritzava finament.

80.- Remey per curar sordera.
Pendrás uns pochs d’escorpins, y ab unas estisoras los llevarás lo cap y la cua, y pendrás una porció de ous de formiga, y posat en un plat ho farás courer ab oli comú , such de ceva, aiguardent, y ho farás bullir fins que lo such de ceva sia consumít, y ab dit oli untarás dintre las orellas.

81.- Remey per dolor de orellas.
Pendrás una porció de moraduix*, que posat en un plat amb una porció de cansalada y oli, se fará ben courer, y posau dins de la orella.

Moraduix (foto 11): Sinònim de marduix o orenga, plantes del gènere origanum sp., molt populars.

82.- Remey per los que orinan sanch.
Pendrás cada matí una porciò de llet de ovella, y tambe una porció de la péla interior dels pedrérs de gallina, ó capó, y ho pendràs als dematins ab vi blanch.

  Símfit, symphytum sp.

 
83.- Emplastre contra dislocació ú ossos trencats. per fortificar la part y traurer lo dolor.
Pendrás emplastre occicros* de guillem sirven, de confortatíu de vigo*, de petri alvi*, de contraraptura*, de cada un mitja unsa, de trementina* una unsa, altre de pega negra*, altre de pega grega*, mitja unsa de ceu de crestat*, tot axó se fará fóndrer en una cassóla ab poch foch, y despres tret del foch, y essent mitg fret, hi anyadirás una porció de polvos de sinfito*, de multrons*, de mastech*, d’encens mascles*, de sanch de dragó* y polvos de restreny*, y trenta gotas de trementina de gota, y ho mesclarás tot, y ben remenat, quedará fet lo emplastre y ho aplicarás cuant convinguia.

• Emplastre occicros de guillem sirven: Existia un emplastre: “Emplastrum resinosum sulphuratum” també conegut com a “Guillermi servitoris”. Aquest emplastre era molt conegut desde l’edat mitjama, Quevedo en l’obra “Los Sueños”, diu:
“¿Qué dolor habrá de tan mal gusto que no se huya de los tuetanos por no aguardar el emplastro de Guillén Servén, y verse convertir en baúl una pierna o muslo donde él está?”. Existia un emplastre dit: “oxicroceo de Nicolás”, fet antigament amb vinagre, cera, colofònia, pega blanca, trementina, galbanum, goma amoniacal, màstic, mirra, encens i safrà. Posteriorment el vinagre, que era dissolvent, ja no s’hi posava. Els “ocsicratos“, importants a l’antiguitat, eren preparacions amb vinagre.
• Confortatiu de vigo: Aquest emplastre molt popular apareix a les primeres edicions de la farmacopea espanyola preparat fonamentalment amb arrel i fulles de símfit, fruit de murtons, herba de Sant Joan, roses, oli, cera, greix animal, trementina, encens, mirra, òxids de plom, màstic, sang de drago i bol armènic.
• El bol armènic és una argila roja-ocre d’origen armeni. Els altres components estan descrits en d’altres remeis.
• Petri alvi: No trobat.
• Contraraptura: Emplastre descrit en els llibres de medicina de l’època, que era elaborat amb pega negra, cera, trementina, estepa negra, màstic, catecú, nous de xiprer, arrel de símfit i òxid fèrric, entre d’altres components. També era conegut com “emplastre del prior de Cabryan”
• Trementina: Resina obtinguda del pi.
• Pega negra: Residu de la destil·lació dels quitrans.
• Pega grega: Residu resinós de la trementina de pi.
• Ceu de crestat: El greix de gall i gallina.
• Sinfito (foto 12): Símfit, planta de les boraginàcies, symphytum sp. amb acció afavoridora de la soldadura dels ossos.
Multrons (foto 13): Segurament fruit de la murtra, Myrtus communis L., anomenats murtons. Són astringents. En un remei anterior (el nº20) diu“mortrons” segurament són sinònims. Per què donarà dos noms diferents al mateix remei?
• Mastech: El màstic és una resina obtinguda del pistacia lentiscus L., llentiscle. Era famós el de Chios. També podria ser però no crec, el “màstec”, planta de les compostes molt corrent a Catalunya, la Chondrilla juncea, que de vegades es preparava amb mirra.
Encens mascles (foto 15): Secreció natural de la planta boswelia sp. u olibano. L’encens femella és el produït fent uns talls al tronc.
Sanch de drago (foto 16): Resina obtinguda principalment de l’arbre pterocarpus draco L.
Al comerç es distingia entre la de Canàries i la que es deia d’Índies. Té virtuts cicatritzants.
• Polvos de restreny: Podrien ser els “polvos astringentes” de la Farmacopea Española de l’època, que duien bol armenico, bistorta, nous de xiprers, sulfat de zenc, encens, pólvores de roses…

84.- Modo de fer lo vernis de la Xina.
Pendrás una unsa de goma laca*, una unsa de goma sercacola*, dos unsas oli de trementina, una lliura esperit de ví á la prova de la pólvora*, mesclat y disolt, serà fet lo vernis.

Goma laca (foto 17): S’obté de l’arbre antea frondosa, degut a la secreció d’un insecte que la produeix, el coccus laca o cotxinilla. Es d’origen oriental, Índia.
• Goma sercacola: Obtinguda de la planta oriental que Linneo va anomenar penaea sarcacola L. i que creix a Etiòpia, Aràbia i Pèrsia.
• Esperit de ví a la prova de la pólvora: A les destil·lacions successives per obtenir l’esperit de vi, el producte era sotmès a unes proves per determinar la riquesa d’alcohol.
Entre d’altres es podien fer la prova de la pólvora, la prova del fil, la prova de l’alcalí, la prova de l’oli o la prova d’Holanda.
Concretament, la de la pólvora consistia en posar dins una cullera una quantitat de pólvora i aiguardent destil·lat. Al calar-hi foc, si no es produeix inflamació és que l’aiguardent no és prou concentrat i porta encara massa aigua.
Per mes detalls sobre aquests procediments, consultar Quaderns d’història de l’enginyeria, Volum II 1997, Agustí Nieto Galán “La technologia del vi i la destil·lació a Catalunya”

85.- Remey perque la halé no pudia.
Pendrás sofre de canó*, lo picarás y passaràs per un sedàs, y cada matí ne pendràs en dejú, lo que agafaràs ab mitg cuarto, junt ab tres ó cuatre culleradas de aigua de ménta.

• Sofre de canó: Segurament, sofre.

86.- Remey per mal de cor.
Pendràs grana de niellas*, la picaràs bé, y ab ví ben bó, lo pendràs al matí en dejú.

• Grana de niellas: Llavor de color negre de la plantaagrostemma githago L., en castellà “neguilla”. De vegades el nom s’emprava per altres plantes.

87.- Remey per un que te gran tós.
Pendràs porros y los escalfaràs, espremaràs lo such, y ho mesclarás ab llet de dona, y ho pendràs sempre que vinga la tós, ó al anarten al llit.

88.- Remey per un tumor per rebelde que sia.
Pendrás escabiosa*, la picarás y espremarás lo such y lo llansarás y tornarás la herba al morter, hi posarás un poch de llevát, trementina comuna, un rovell de ou cru, se pica y mescla bé, escalfantho bé; y posát en un drap se aplica.

Escabiosa (foto 19): El gènere scabiosa o succisa de la família de les dipsàcies, comuns a Catalunya, tenen espècies dites com escabiosas.

  escabiosa

 
89.- Remey per curar una fístula al ull ó en cualsevol paratge del cos.
Pendrás vidre ben vert y picát fi com pols, una porció de trementina, una de alum ben picát, y ben mesclát tot, quedará com un ungüent y ho aplicarás ab pegadets.

90.- Remey per curar un cranch.
Pendrás una porció de cansalada ben rancia ó vella, la farás fóndrer en un plát, y despres hi mesclarás una porció de polvos de verdet, un poch de aigua arrós, ho anirás remenant, fóra del foch, fins que sia fret, y fet lo ungüent, ho aplicarás á la llaga ó cranch ab un drapet.

91.- Remey per paróticas* ben experimentát.
Pendrás un ansadet, hi posarás tres xicras de aigua comuna, una xicra de oli comú; tres diners de sofre ben picát, una porció de angrunas de pa de blat, ho farás courer fins que sia la aigua fosa, y ben remenát y fret, hi mesclarás dos rovells de ous del dia, y tornát á remenar ho aplicarás ab un drap.

• Paróticas: Es deu referir a la inflamació de les glàndules salivals, que es tractava amb remeis d’ús extern que s’aplicaven al coll.

92.- Bálsam per llagas y feridas, probát.
Pendrás vuit lliurás de aiguardent, vuit lliuras de oli comú, una porció crescuda de calsidas veras*, brotónica*, llapcicai*, olivardas*, donsell*, estepa blanca*, estepa negra*, timons,romani verge*, herba de tall*, y se fará courer fins que no hi haja jens de aiguardent, despres se colará, y se hi posará mitja lliura de cera nova cuant sia fret, se posará ab pots per aplicarho.

Calsidas veras (foto 20): Pot ser la càlcida, que és un card, cirsium sp. Calcida vera és cirsium arvense (L.) Scop.
Brotónica (foto 21): Deformació o localisme de la betònica, stachys officinalis (L.) R. Battach, de les labiades.
• Llapcicai: No trobat.
Olivardas (foto 22): És la inula viscosa (L.) Aiton, de les compostes. El nom ve de l’“oliva” que produeix en el receptacle floral d’aquesta planta una mosca que la parasita.
• Donsell: Donzell.
Estepa blanca (foto 23): És el cistus albidus L., que també es deia estepa de escurar.
Estepa negra (foto 24): Nom que es dona a diverses espècies de cistus, el c. salviifolius, c.monspeliensis, c. ladaniferus, etc…
• Romani verge: Deu ser el romaní comú. El romaní té tradicionalment relació amb la verge Maria, que, segons la tradició, en la fugida a Egipte es va recolzar en una mata d’aquesta planta. El color blau és d’advocació mariana. L’explicació podria ser aquesta, si més no és maca.
• Herba de tall (foto 25): Pot referir-se a la saxifraga longifolia Lapeyr., dita també onosma, o fer referència simplement a la milfulles, l’ achillea millefolium L.

93.- Remey per lo fel sobrexit.
Pendrás una xicra de aigua de romaní en dejú, y curarás.

94.- Remey per dolor d’illada.
Pendrás una porció de la herba ibartética*, ne farás courer amb aigua, ne pendrás un vas regular, si lo dolor no para, ne pendrás un altre, que á tercera, regularment: no s’hi arriba.

Herba ibartética (foto 26): “Herba ibartètica”, iva artètica o artètica, per l’ajuga chamaepitys (L.) Schr. També al Vèneto, Itàlia, es deia així i es prenia amb la triaca per curar ciàtiques.

95.- Remey per sufocació, fa prodigis.
Pendrás lo fruit ó rahim del saúch cuant sia madur, lo picarás y esprement lo such, lo colarás posantlo dins de una ampolla, y prenentne dos culleradas ab aigua de la flor del mateix sahúch, cuant tingas sufocació.

96.- Remey per una enjína ó garrotillo, segur.
Pendrás un drap de tela que doblát puga tenir tot lo coll, dintre del dráp hi posarás una porció de cuchs de la terra vius, fluxos que puguian correr per entre mitx del drap, cusintlo de totas las boras, per que no fújian los cuchs, y aplicantho al coll, los cuchs venen com lo dit, y veurás lo prodigi.

97.- Remey per escorbutich y llagas en la boca, y fluxió.
Pendrás una porció de la pelosella* ó herba cancéra ab una porció de alúm de roca, fet bullir ab vi blanch ó malvesia, y tevi ho glopejarás de tant en tant.

Pelosella ó herba cancéra (foto 27): És l’hieracium pilosella L., de les compostes.

98.- Remey per tiña, lo mes segur per mala que sia, per gent robusta.
Pendrás una escudella de oli comú, un brot de valádra*, una unsa de rancions de cansalada, un sou de or piment*, dos dits de arrel de matapoll*, una dotsena de sardinas confitas ben rancias, fentho bullir fins que lo matapoll quedia ben sech, y colát ne untarás la tiña ab un poch de oli calent, despues ho cubrirás ab una bufa de porch.

Valádra (foto 28): Segurament localisme o deformació de baladre. L’accepció mes corrent és la de l’arbust de les apocinàcies, el nerium oleander L.,
També al nord de Catalunya es coneixia amb aquest nom el veratrum album L., planta que creix a les muntanyes catalanes, o fins i tot l’helleborus viridis L. i el daphne gnidium L., aquest últim ja surt en el remei amb el nom de matapoll.
El veratrum i el nerium s’empraven en ús extern.
• Or piment: Sulfur groc d’arsènic.
Matapoll (foto 29): Es el daphne gnidium L., de les timelàcies.

  daphne gnidium L., matapoll

 
99.- Secret.
Pendrás una porció de such de rabes, una de cuchs de la terra esclafats ab dit such, y colát, tremparás ab dit compost un ganibet, lo cual tallará lo férro com si fos plom.

100.- Oli molt bó de llorer per diferents cosas
Pendrás una porció crescuda de olivas de llorer* y fullas, ho picarás, ho posarás à bullir en un parolét plé de aigua; aquella crassitut que hi haurà sobre de l’aigua es lo oli, lo cual ab una cullera lo trauràs, posantlo dins de una ampolla. Es bó per falta de moviment als nervis, los corrobora. Es bó per los paraliticats, per dolor d’orellas, y també als que lo xuclan, posát a la natura de la dona, li provoca lo mes: y untàt sobre la dita li fa fer lo llit cuant ha parit.

• Olivas de llorer (foto 30): Fruit del llorer, laurus nobilis L.

101.- Remey per tornar lo cés dintre.
Pendrás una porció de palla de ciurons*, perfumarás la part del cés y millor ab oli de escarbats perfumat.


• Palla de ciurons: Cigrons.

102.- Remey per resoldrer una fístula.
Pendràs un poch de l’herba trepo*, la picaras, espremaràs lo such; del such ne posaràs dos ó tres vegadas al dia en lo foràt de la fístula, ensalsant cada vegada la llaga ab sucre rotj.

• Herba trepo: Herba blenera, verbascum sp.

103.- Remey per mal de caxal y dents.
Pendràs una ó dos reginas*, las faràs bullir ab vinagre bó dins de un ensát, y glopejarás del dit vinagre. També aigua calenta ab vinagre.

• Reginas: La granota reineta es un tipus de granota verda, hyla meridionalis, comú a l’Empordà.

104.- Elixir per allargar la vida, y per diferents mals.
Pendràs una unsa y una dragma de àloes succotri*, una dragma seodaria*, una d’agarich blanch*, una de jenciana, una safrà fi, una de ribarbaro*, una extret de ginebró, una triaca de Venecia*, y dos lliuras aiguardent refinàt, totas estas cosas han de ser polvorisadas, y posadas dins de una ampolla gran que no sia plena ab lo aiguardent, tiranthi despues los polvos, tapantla molt justa ab pergamí mullàt, cuant lo pergamí sia sech, hi faràs alguns forats ab una agulla, perque la ampolla se trencaría, deixantla deu dias y remenantla set ó vuit vegadas cada dia, despres ho colaràs ab una bayeta blanca, y colát ho posarás dins de empollas ben tapat per cuant convinga.
Modo de usar dit remey: cada dia sen pot prendrer buit ó nou gotas al mati y al vespre ab una cullerada de ví, ó aigua de té, ó caldo. Per lo us d’est remey , l’home pot viurer molt temps sens necessitar de altres remeis ni sangrias: prepara las forsas, anima los esperits vitals, trau los tremulors dels nervis, quita los dolors de reumatisme y de puagre, neteja lo ventrell dels humors crassos, que causan indigestions, y totas las miserias que provenen d’eix principi viciós, com son, cor agre y migrañas; mata los cuchs, cura las colicas de ventréll, fa estar alegre, cura la indigestió, aclareix y dona forsa al oído, purifica la sanch y las fa circular ab mes llibertat, fa venir la regla á las donas, fa venir colors en la cara, purga sens dolor, cura las febres impertinents, preserva de malaltías contajiosas. Un home vell ne pot pendrer una cullerada de buit en buit dias, que lo anima y dona forsas, y lo que té de admirable es, que encara que sen prenga una suficiencia, no fará ningun mal. Per lo us que sen pot fer cada dia, es lo que ja está dal dit.
Per aclarir lo ohido se posará tres ó cuatre gotas dins la orella y se tapará ab cotó flux. Per mal de cor, una cullerada pura. Per la barola, una petita cullerada ab tres de caldo de moltó, vuit ó nou dias seguits. Per colicas ó ventositats, dos culleradas, mescladas ab cuatre de aiguardent. Per las indigestions, dos culleradas ab cuatre de aigua de té. Per la rabia ó gota cuant puja, tres culleradas cada dia. Per cuchs, una cullerada ab tres de café vuit dias. Per la hidropessía, una cullerada ab tres de café ó vi blanch bo, per espay de un mes. Per las febres, una cullerada á la entrada del fred. Per provocar la regla á las donas, una cullerada ab tres de ví négre tres dias seguits. Per purgar en forma , tres culleradas per la gent robusta, y dos per los flachs. Se adverteix, que no obra fins lo endemá y sens dolor, abstenintse de menjar fruitas, llet, ni agrás no debent guardar dieta lo qui usa dit elixir.
La recepta del dit elíxir, se trobá entre los papers del Dr. Yerebáy metge de la Suecia, mori de 104 añs de una caiguda de caball. Son avi visqué 130 añs. Sa mare visqué 112 añs. Son pare visqué 112 añs. Esta recepta era en sa familia de moltas centurias antes de son avi. Lo tinch molt esperimentat.
DIOS SOBRE TODO.

Àloes succotri (foto 31): L'àloe o atzavara és una planta de la família de les asfodelàcies (antigament liliàcies), usada des de l’antiguitat.
• L'àloe socotrina era el més emprat i de fama, provinent de l’illa de Socotora, al sud d’Aràbia.
Seodaria (foto 32): La cedoaria o Zedoaria, és una espècia aromàtica, varietat de cúrcuma (curcuma zedoaria(Christm. Roscoe.)) originària d’Àsiaque tradicionalment formava part del anomenat “elixir de llarga vida”, antiga formulació farmacèutica.
• Agarich blanch: Bolet de color blanc que creix en el tronc dels arbres.
• Ribarbaro: Ruibarbre, de les poligonàcies.
• Triaca de Venecia: Electuari, composició farmacèutica antiga, perfeccionada per Andròmac, el metge de l’emperador Neró, composta de més de 50 ingredients vegetals i animals. Va gaudir de molt prestigi a l’antiguitat i es va fer servir fins el segle XVIII. Els apotecaris rivalitzaven a fer-la de la millor qualitat. Era famosa la de Venècia

Si voleu, podeu gaudir d’aquesta lectura amb la Quarta part del Vehí de la Péra. Aquesta serà la darrera part del llibret.

Bibliografia:

Dr. D. Pedro Bassagaña: Flora Médico Farmacéutica. Circa 1800
Dr. Raimundo Fors y Cornet: Tratado de Farmacia Operatoria. Barcelona 1841
Bouchardat: Novísimo Formulario Magistral. Madrid 1859
Farmacopea Española. Madrid 1806
M. Hernández Gregorio: Diccionario Elemental de Farmacia Botánica y Materia Médica. Madrid 1803
Joan Texidor y Cos: Flora Farmacéutica de España y Portugal. Madrid 1871
Francesc Masclans: Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers-Barcelona 1981
Pío Font Quer: El Dioscórides renovado. Barcelona 1979
Farmacopea Hispana. Madrid 1803.

Pots llegir la part anterior d'aquest article: "Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 2ª o continuar amb la següent "Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 4ª




Español:
Historia de la farmacia. Historia del medicamento. Historia de la medicina. Arte farmacéutico.
Este trabajo es una transcripción literal de un librito de remedios antiguos impreso en Barcelona en 1845.
El autor vivía en la región Catalana de Empordà. Hemos tratado de aclarar algunas partes de estos remedios antiguos y viejas medidas, que se mencionan en el texto.

English:
History of the pharmacy. History of the quack medicine. History of medicine.
This work is a literal transcription of a booklet of old remedies printed in Barcelona in 1845.
The author lived in the Catalan region of Empordà.

Français:
Histoire de la pharmacie. Histoire des medicaments. Histoire de la medicine.
Ce travail est une transcription littérale d’un livret d’anciens remèdes imprimé à Barcelone en 1845.
L’auteur se meut par la contrée catalane de l’Empordà.

© 2008 Farmacia Serra Mandri. Todos los derechos están reservados. Protegido por los derechos de autor de España y tratados internacionales.
Arte farmaceutico es un trabajo de www.farmaciaserra.com, la farmacia especializada en homeopatía, fitoterapia, aromaterapia, complementos nutricionales, flores de Bach y otras disciplinas dentro de las terapias complementarias.

Joan Maria Serra Mandri
Farmacéutico

 

 

Compartir: