"Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 4ª

Aquí presentem el quart i últim lliurament del llibret del “Vehí de la Pera”, finalitzant així el treball de transcripció del llibret de remeis de 1845, imprès a Barcelona a l’“Imprempta de Valenti Torras, rambla dels Estudis”.

Com el primer lliurament, segon lliurament i tercer lliurament, la còpia del text original és literal i s’ha respectat l’ortografia i els girs de la llengua catalana diferents als d’ara, així com l’ordre original dels remeis.

Desitjo que continuïn amb aquesta lectura entretinguda, hem pogut comprovar que alguns dels remeis tenen molta gràcia i, sobre tot, repeteixo i recalco, de cap manera prengueu aquest text com una font de remeis actuals pel guariment de cap malaltia.
Tant els professionals de la medicina i la farmàcia com els profans, podran distreure’s una estona amb aquests remeis tant propers a la natura.

Primerament tornarem a fer un petit recordatori del pesos i mesures de l’època.

Les mesures:

A la pàgina 23 del llibret diu: “Pesos de apotecari”.
“Vint grans fan escrupol – tres escrupols fan dragma – nou dragmas fan unsa – dotse unsas fan lliura – setse unsas medicinals fan lliura de adroguer – xexanta gotas fan dragma – vint gotas escrupol”.

Dragma: Mesura de pes dels antics apotecaris, equival a 3 escrúpols, 3,6 grams actuals. La “unsa” (unça) equivalia a 28,8 grams. La mesura mes petita era el gra, que equival a 0,05 grams actuals.
Les mesures de volum que es mencionen, son les populars de l’època, per exemple la “cuarta” i la “maitadella”. Una meitadella es igual a un porró, igual a quatre petricons, igual a 0,940 litres, segons les mesures de Barcelona.
De vegades es mencionen recipients, “ansat” o “ensat” (recipient, olla amb una nansa), “xicra” (una tassa petita) o “sitra” (un recipient per oli).

Continuació de la transcripció del remeis

105.- Remey per mal de cañó y garrotillo, molt segur.
Pendrás un ansat nou; y posarás ví claret bo, posantho al foch ab las herbas seguents, malvas, violers de bosch*, plantatje, escorsa de magrana, de gabarrera*, vincle per vincle*, caps de romaguera* tendra, tot junt se fará bullir ab lo dit ví, tiranthi despres una porció de sal de Cardona, quedant lo ví ben salabrós, gargarisantne de quant en quant una cullerada y no mes, y encaraque sel envihi, no li fará dany.

Violers de bosch (foto 2): Pot correspondre a la viola alba Besser, un tipus de violeta.
Gabarrera (foto 3): Gavarrera, sinònim del roser salvatge, botànicament rosa canina L. o sempervirens.
Vincle per vincle (foto 4): Sinònim de la vinca, planta de la família de les apocinàcies, també anomenada pervinca.
Romaguera (foto 5): La romeguera es l’esbarzer, rubus fruticosus B., per lo que es deu referir als brots d’esbarzer.

  vincle per vincle, vinca

 
106.- Remey per qualsevol paralitiqués*, y en particular per la barola, ben probát.
Pendrás torias de viña* sens altre mescla, ne farás cendra, de cendra llexíu, ten bañarás las parts lesiadas, com mes calent millor.

• Paralitiqués: No trobat.
• Torias de viña: Sinònim de sarments de vinya.

107.- Unguent per cualsevol llaga
Pendrás tres xicras* de vi negre, tres de oli, tres unsas de cera nova, sis unsas de sabó de roca, mitja candela de séu, tot cuant se puga agafar ab tres dits de polvos de rascadura de caña, tot junt posat ab foch lento á bullir remenantse sovint una hora, y tret del foch, se remenará fins que sia fret, per quedar ben mesclat.

• Xicras: Veure l’apartat de mesures al principi.
• Sabó de roca: Sabó molt dur, també dit de pedra o sabó francès o de llosa.

108.- Remey per curar la tós á las criaturas, y per detenir la orina que li escapia, ó sia fluix.
Pendrás caldo de ratas y es segur.

109.- Remey per trencadura*, probat y no falleix.
Pendrás una porció de goma de oliveras*, mastech* en gra mitja unsa, un cuart de lapdeno*, tres nous de xipré, such de estapons* una dragma: una unsa y mitja terra sellada*, trementina de Venecia* una unsa, tres de pega negra*, una de cera nova, polvos de sinfito major* mitja unsa: se posará al foch, a fondrer la pega, cera, trementina, y despres de ser un poch fret, s´hi mesclará lo demés ben polvorisat, y sen compondrán pegats per la trencadura.

• Trencadura: Sinònim d’hèrnia.
• Goma de oliveras: Exudat d’aquest arbre.
Mastech (foto 6): Màstic, resina obtinguda del pistacia lentiscus L, llentiscle. Era famós el de Chios.
Lapdeno (foto 7): Molt probablement es refereix al producte resinós de la planta dita estepa, gènere cistus ssp.
• Estapons (foto 8): Fruits de les estepes, del gènere cistus ssp.
• Terra sellada: Era una argila grassa originària de les illes de Grècia. Es presentava en grosses tauletes amb el segell d’origen imprès a sobre.
• Trementina de Venecia: De molta fama, és destil·lada de la resina del pinus niger Arnold o pi larici.
• Pega negra: Residu de la destil·lació dels quitrans.
Sinfito major (foto 10): És la consolda major, symphytum officinale L.

110.- Remey per fer aborrir lo vi.
Pendrás un parell de anguilas joves y las posarás vivas dins de una ampolla plena de ví fins que sian mortas, bebent de eix ví se aborreix.

111.- Remey estrany.
Pendrás una porció de fullas y escorsa de salich bullit ab ví, torna á compte los nervis encongits.

Salich (foto 11): Segurament, el sàlic salix purpurea, arbust de les salicàcies.
aloe o atzavara
112.- Recepta per compondrer lo bálsam del Papa Innocencio.
Pendrás essent en la canícula, una garrafa que hi capia dotse lliuras de aiguardent á la proba del oli* ó refinat, mitja lliura de tintura de hiparicón*, una lliura encens en grá*, una aloesucotri*, cuatre unsas estorach fi de llágrima*, cuatre unsas benjui*, dos cuarts de unsa del ambar grís*, cuatre unsas del bálsam sólido del Perú*, dos unsas de enula campana*, y cinch de angelica, tot ben picat y polvorisat se posará dins la garrafa, y ben tapat y lligat per sobre ab una cuberta de cuiro, se tindrá á sol y seréna tota la canícula, se remenará un dia ó altre, y axó se té ben recullit per cuant sia necessari, que es bo, y te las propietats següents.
Es eficás per curar cualsevol ferida sia de tall,punta, ó bala en cualsevol part del cos. Cura tota fístula vella, perque fa separar lo tall, embalsamada encarna y lleva tota cicatrís. Cura de foch sagrat ó foch de sant Antoni*, que se abrasan sens poder aguantar, y semblants mals que sian originats de mala complexió, pres per la boca preserva de venéno y alivia lo dolor de las dens dolentas y gastadas, y cura de cualsevol mal en las genivas, romp las morenas internas, xupantlas al entrar al llít, cura de cremadura axis fresca com vélla, encara que sia llaga cuant es de poch temps y ab cuidado se unta una ó dos vegadas al dia ab dit bálsam, y se deixa descuberta la llaga. Cura de mal de ventre olorantho á menut, tempera lo dolor de cap, y conforta lo cervell, es bo per bertivols*, y aumenta la memoria, cura las crostas del nas, y macaduras, es eficacíssim per traurer lo dolor, posa la part ofésa en son estat natural; aplicat en los ulls trau la inflamació; cura las erissipel-las ab pocas vegadas que se untia la part y dexanthi un drap. Cura cualsevol llaga y es bo per cualsevol mal, prenentne un poch mes de mitja cullerada, que es lo que ordinariament se pren, alivia lo dolor colich, mata los cuchs, resol los flatos, impedeix lo cadarn*, fa digerir, conforta lo ventre, dona apetit, procura lo curs natural sens violencia, impedeix los superfluos encara que sian de sanch. Est remey per cualsevol mal en los budells y per cualsevol altre hipocóndrich, es convenient á cualsevol edat y complexió: es bo per lo dolor de puagre* fregant la part, y deixant los draps bañats ab dit bálsam, lleva la inflamació, y ab poch temps cura perfectament, trau lo humor en fora, y es remey aprobat.

•Aiguardent á la proba del oli: L’aiguardent és una beguda alcohòlica popular obtinguda de la destil·lació del vi. Podia estar aromatitzada.
La prova de l’oli consistia en introduir una gota d’oli en un recipient amb aiguardent destil·lat. Si la gota surava és perquè hi havia un excés d’aigua, si s’enfonsava és que la graduació era de 58º o 59º.
Tintura de hiparicón (foto 12): Maceració hidroalcohòlica de l’herba de Sant Joan, hypericum perforatum L.
Encens en grá (foto 13): Secreció natural de la planta Boswelia sp. o Olibano.
• Aloesucotri (foto 14): L’aloe o atzavara és una planta de la família de les asphodelàcies (antigament liliàcies), usada des de l’antiguitat.
L’aloe socotrina era el més emprat i de fama, provinent de l’illa de Socotora, al sud d’Aràbia.
Estorach fi de llágrima (foto 15): Gomoresina aromàtica d’origen oriental o americà obtinguda per procediments tradicionals d’arbres del gènere liquidambar sp.
Benjui (foto 16): Gomoresina aromàtica de l’arbre Styrax benzoin Dryander, el de més qualitat provenia de l’illa de Sumatra, Indonèsia.
Ambar gris (foto 17): Producte molt apreciat que és produït per la mala digestió dels catxalots, Physeter macrocephalus. A l'ingerir calamars, les punxes d’aquests li produeixen unes ferides internes que el catxalot recobreix de secrecions i, posteriorment, tot plegat és expulsat de forma natural i flota sobre l’aigua, o es troba a l’interior al morir l’animal.
Bálsam sólido del Perú (foto 18): Exudat oleoresinós aromàtic de l’arbre Myroxylon balsamum L., que s’exportava a través del port d’El Callao, al Perú. Era líquid i, amb el temps, esdevenia més sòlid.
Enula campana (foto 28): També herba de l’ala, inula helenium L.
Es conreava molt a la regió italiana de la Campania.
• Foch sagrat ó foch de Sant Antoni: Podia ser l’ergotisme, malaltia produïda per la ingesta del sègol banyut, en castellà “cornezuelo del centeno”, que contaminava les farines. Produïa trastorns mentals i nerviosos, amb efectes sobre les extremitats que podien esdevenir gangrenoses. Les peregrinacions als punts de devoció de Sant Antoni tenien l’efecte addicional de produir canvis a la dieta del malalt i, moltes vegades, aquests guarien. També d’altres malalties d’origen infecciós com l’erisipela.
• Bertivols: Podria tractar-se de vertígens.
• Cadarn: Sinònim de refredat.
• Puagre: Gota, inflamació, especialment del peu, per efectes de l’àcid úric. S’atribuïa als excessos del “pecat de la gola”.

113.- Remey per curar ulls de poll, y fa prodigis.
Pendrás una porció de guillerm sirvent*, y una porció de polvos de vidre, mesclát y escapsát lo ull de poll, hi gota, inflamacio especialment del peu per efectes del acid uric. S´atribuia als excesos de la gula posarás un pegát.


•Guillerm sirvent: Existia un emplastre: “Emplastrum resinosum sulphuratum” també conegut com a “Guillermi servitoris”. Aquest emplastre era molt conegut des de l’edat mitjana, Quevedo en l’obra “Los Sueños”, diu:
 “¿Qué dolor habrá de tan mal gusto que no se huya de los tuetanos por no aguardar el emplastro de Guillén Servén, y verse convertir en baúl una pierna o muslo donde él está?”

114.- Juleps per una gran tós, debentsen pendrer al matí á mitja tarde, y al vespre una beguda calenta.
Pendrás una porció de arrós, una de arrels de malvins*, un poco de regalicia, algunas figas de la cán*, alguns jinjols*, un poch de la flor de viola, fentho cóurer ab aigua natural, fins que disminuesca per mitjas, y despres ho colarás, per cada escudella de juleps, hi posarás mitja unsa de axarop violát, y mitja de mel rosat de sucre, si hi ha gran dolor de cap , escalibarás brots de magrana al mitg de dos fullas de bleda, y arruxáts ab aigua arros y vinagre rosát los posarás al front.

Malvins (foto 19): Sinònim de malví, althaea officinalis L.
• Figas de la cán: Varietat de figues dites d’Alacant.
Jinjols (foto 20): Gínjols, fruits del ginjoler, que és el ziziphus jujuba Mill., de les ramnàcies, s’empraven en preparacions pectorals.

  malví, althaea officinalis L.

 
115.- Remey per desfetas de ulls quant se comensa una catarata, una perla ó tel.
Pendrás un porró de aigua natural, un escrúpol de verdet*, dos de vidriol blanch*, cuatre de tudia*, dos escrúpols de sucrecandi, y cuatre escrúpols de sucre de plom*, tot axó sen fará polvos ben sútils, y sen tirarán dins de una ampolla ab la aigua dalt dita, tirantni cada vegada que curian lo ull, dos ó tres gotas, remenant primer la ampolla.

• Verdet: Carbonat de coure, producte fruit de l’oxidació d’aquest metall.
• Vidriol blanch: Denominació antiga del sulfat de zinc.
• Tudia: Tucia, sinònim de l’òxid de zinc.
• Sucre de plom: És un sinònim de l’acetat de plom.

116.- Remey probat per los talls dels pits de las donas.
Pendrás tres parts de sagí fresch de tocino, y una part de sucre blanch, ho mesclarás, farás un ungüent, sen posará als talls, cada vegada que la criatura de dexia de mamar.

117.- Remey per curar desfetas de ulls per cualsevol animal que sia, per tels, cataratas al principiarse.
Pendrás mitja dragma de xisca* blanca de llagardaix, una dragma de tudia*, un escrúpol de os de cipia*, una dragma de sucre candi, al pes de cuatre grans de verdet*, tot polvorisat ben fi y tirat en un canó de caña, li tirarás als ulls dos ó tres vegades al dia, si es un animal ple, cuant prenga est remey, no se li donará tant menjar, cada vegada que tirarás los polvos al ull, hi posarás un drap xupat de aigua de rosas destilada que cubresca los ulls.

• Xisca: Excrements.
• Tudia: Tucia, sinònim de l’òxid de zinc.
• Os de cipia: Os de sípia, estructura calcària de l’interior de la sepia officinalis.
• Verdet: Carbonat de coure, producte fruit de l’oxidació d’aquest metall.

118.- Remey per curar als animals los cascos escardats y ferlos creixer.
Pendrás mitja lliura de séu de crestat*, oli de cadells de gos, oli de trementina, pega negra, y pega grega, cera nova, de cada cosa tres unsas, tot junt se fará fondrer ab poch foch, que no vullia, fós y fret que sia, sen untarán los cascos, dos ó tres vegadas al dia.

• Séu de crestat: Greix d’au de corral.

119.- Remey per curar los dolors de ventre de las donas después de haber parit regularment ben probat.
Pendrás mitja unsa de axarop de escorsa de punsém, tres unsas de aigua de taronjína destilada, vint gotas de laudano liquit desidenam*, dos dragmas de aigua de taronjína composta, sis gotas de tintura del castór*, mitja dragma de la infusió del mitidrat*, tot se posará mesclat en una ampolla, agafant la mitat de dita medicina, se li ferá perdrer la fredór, donantli caldo al cap de una hora y mitja, la restant al cap de altra hora y mitja si no té los dolors y no li han parat ab la primera.

• Laudano liquit desidenam: És l’encara conegut “Láudano de Sydenham”, que es feia amb opi, safrà, canyella, clau i vi de Màlaga.
• Tintura del castór: Correspon al producte alcohòlic obtingut per maceració d’unes secrecions glandulars del castor.
• Infusió del mitidrat: Existia un electuari clàssic a les antigues farmàcies de propietats i complexitat semblants a la Tríaca. El rei Mitrídates, del Ponto regio de l’Àsia menor, va voler fer un antídot universal contra tots els verins. Del mitridat va derivar la Tríaca.

120.- Per inflamació de coll.
Se pren un manat de julibert y se embolica ab una fulla de col, se posa á courer al caliu en mitg de dos cendras, y cuant ja es cuit se aplica al coll del pacient ben embolicat: es probat y cert.

121.- Remey segur per flatos.
Pendrás un pedás de tela com un duro de plata, y posada en lo plá de la má se mulla ab aiguardent, despres s´hi tiran encens mascles* ben picats, y aquest emplastre se aplica en la naulélla* fent que agafia un poch de fort y altre de tou, lligantla ab un mocador perque no caiguia y se agafia, y al estar agafat lo pegat, se deixa estar fins que ell mateix cau.

• Encens mascles: Secreció natural de la planta Boswelia sp. o Olibano. L’encens femella és el produït fent uns talls al tronc.
• Naulélla: Neulella, part inferior de l'estèrnum, boca de l’estómac.

122.- Remey per curar una inflamació exterior ab promptitut.
Courer alguns carbassons y aplicarne un emplastre á la part inflamada.

123.- Per fer suar lo malalt que no pot traurer lo suor.
Se pren cinch grans de eura que sian cullits de la lluna de Mars en lo ple, se fan torrar y cuant son bens torrats se polvorisan en lo morter que sia ben net y de aquells polvos sen donan al malalt ab lo caldo ó brou de pa.

124.- Recepta perque no nascan Polls.
Pendrás rascadura de baña de Ciervo, y se beurá ab vi bó.

125.- Per cremadura de aigua ó de foch.
Se pendrá luego lo robell de un ou cru y se untará la part cremada.

126.- Per cuchs.
Cuatre gotas de esperit de vidriol* posarlas ab un poch de vi beurerlo y curará.

• Esperit de vidriol: Àcid sulfúric.

127.- Per suar y anar de cambra.
Fregar tot lo cos ab un drap calent y despres untarse ab mitja tasa de vinagre un poch de pebre y oli ben calent, y cubert.

128.- Per mal de cap.
Se pendrá Julivert y se picará, y ab un drap se aplicará al front.

129.- Recepta per curar roña.
Se pren un ou del dia ó á lo menos que sia fresch y s´hi fa un foradet y sen trau la clara de manera que quedia lo robell sol: se pren dos cuartos de pebre picat, dos de clavells, y dos de cañella y junt se pica que sia ben fi y se tira dins del ou y se pren mitja unsa de flor de sofre y de ell se acaba de umplir lo ou ben tapat ab un drap, y lligat se fa courer al caliu ó be al forn que es millor y essent ben cuit de manera que se puguia polvorisar, se pica ben fi y posats estos polvos junt ab la flor de sofre que ha quedat se fa bullir en una cassola ab oli, y se fa un unguent y de est se untaran las mans y articulacions anant al llit. Advertint que esta untura se ha de fer de lluna vella cuatre dias ans de girar.
Nota: Antes de fer esta untura uns deu ó dotse dias veurá aigua de ortigas y la podrá veurer sempre que tinga sed que cuanta mes ne veurá millor per ferla aixir á fora.

Clavells (foto 22): Els claus d’espècia, syzygium aromaticum L., de les mirtàcies.
• Flor de sofre: Sofre sublimat.

130.- Purgant.
Pren una unsa fulla de sanet y un porró d´aigua. Ha de reduirse á un vas, despres se cola, s’tira 2 unsas de sucre y se fa desfer á foch lento, se deixa á la serena, y al matí sen pren mitg vas en dejú, si no fa efecte la primera toma, se pren lo restant á la tarde.

131.- Pera no marejarse.
Pren una unsa axarop de cortex citri*, 6 gotas alcohol melissae, tres gotas d´eter, y se li añadeix una petita porció de aigua naf*.

• Cortex citri: Escorça de llimona.
• Aigua naf: Destil·lat de flor de taronger.

  nepta, nepeta cataria L.

 
132.- Per vapors ó efectes nerviosos.
Est mal se coneix ab los ulls fondos com si fossen enterenyinats, y fa mal lo ventre, moltas vegadas ronca, y moltas vegadas se tenen rots: y ab ganas de menjar fan fastich moltas viandas quant se tenen al debant. Agafarás un brotet de cada una de las seguents herbas, que juntas fan un puñat xich (si son secas, ho han de ser a l´ombra;) taronjina, falguerina*, que se fa pels pous, (la que s’fa pels rechs ó marges es millor,) nepta*, ruda menuda ó de bosch*, un parell de brots d´orenga y es millor florida, un pols agafat ab tres dits de flor de ginesta, lo mateix de flor de camamilla, tot axó ho posarás en una cassola ab un poch d´oli al foch, al cap d´una mica que bull hi tirarás dos gotas de aiguardent bona contadas, y ho traurás tot seguit del foch y ho taparás ben just. Ab est oli calentó untarás matí, mitg dia y vespre tot lo ventre fins á sota lo pit, posant demunt un paper d´estrassa y un mocador de cotó calent. Si al mal es de temps ha de ferse l´untura un mes seguit: y sino 4 ó 5 dias. De la citada cuantitat d´oli pot haberni per tres dias.
Durant las unturas podrás menjar lo que vulgas, menos carn de pel, cebas cuitas, enciam de llatuga, alls, fasols ó monjetas, cols ni broquil, espinachs, bacallá, arengadas ni res fregit, pero si pot, que prenga caldo bo y pur de gallina sobintet, alternant ab brou de pa fet d´esta manera: posarás al foch una olla de cuatre presas plena d´aigua ab dos clavells*, un poch de cañella bona com dos clavells, una capsa de orenga, una fulla de nepta: cuant bull s´hi tira mitja má de molla de pa torrat que no siga cremat: ha de disminuir per mitat y s´hi tira la sal y oli corresponent.
Acabat lo temps prescrit de l´antecedent untura se fa esta altra: pendrás mitja unsa de mantega de sar, item mitja unsa de sanch de dragó*, la mitat de mitg patricó d´aiguardent bona: posarás al foch la mantega, y cuant esta sia fosa hi tirarás l´aiguardent y sanch de dragó, y cuant arranca lo bull ho traurás y taparás be: y untarás tres vegadas cada dia lo ventre ab axó calent, fins quel malalt vagia be; continuant lo sobre dit brou de pa. Si esta untura es massa espessa hi tirarás 3 ó 4 gotas mes d´aiguardent.
La primera untura se fa fins quel malalt se troba be del ventre, y ni hi ha hagut que l´han haguda de fer tres mesos seguits; despres se fa un mes la segona si la primera ha sigut de tres mesos: si la primera ha sigut d´un mes, la segona será de tres dias. Si durant las unturas se té mal de cap molt fort, pendrás un grapat de ruda dels brots que fa á la soca y la escalivarás al mitg de dos fullas de col, luego despres d´escalivada l´arruxarás ab un raitg de aiguardent calenta, y anant al llit farás axó y te la posarás als polsos y un poch sobre lo cap al mitj de dos dobles de un mocador. Ho farás fins que se tinga lo cap libre de dolors y sens deixar l´untura del ventre
Durant la primera untura se pren xocolate feta ab esta aigua pendrás dos fullas ó un brotet de tarongina, un brotet de ruda y ho farás bullir ab una olleta de ull de bou y despres se cola, ó bé, pendrás un vaset d´esta aigua detrás del xocolata desfeta ab aigua clara.
Nota. En tal cas no poses sucra en la beguda; pues se ha de abstenir de cosas dolsas, y de cosas de llet.

• Falguerina (foto 23): És una falguera de nom adiantum capillus-veneris L., que cerca la humitat.
Nepta (foto 24): També dita gatera, és la nepeta cataria L. de les labiades.
Ruda menuda ó de bosch (foto 25): Existeix la ruta montana L., varietat de ruda dita de muntanya o de bosc.
• Clavells: Els claus d’espècia, syzygium aromaticum L., de les mirtàcies.
• Sanch de dragó (foto 26): Resina obtinguda principalment de l’arbre Pterocarpus draco L., al comerç es distingia entre la de Canàries i la que es deia “de Indias”. Té virtuts cicatritzants.

133.- Per mal d’ulls.
Aigua de ruda destilada: en una xicra de esta aigua tirarás tres gotas d´aiguardent y una petita mica de polvos d´alum de roca* cremat y una miqueta d´aigua de font. Anant al llit xupa los ulls ab un drapet de tela mullat ab esta aigua axis com se vé: y taparás los ulls ab altre drapet axut y un mocador calent.

• Alum de roca cremat: Sulfat d’alumini potàssic deshidratat.

134.- Recepta per curar de inflor de peus y parallons*.
Pendrás borras trinxadas, y mido ab aiguardent, y mesclanthi una clara de ou y sanch de dragó* es millor.

• Parallons: Penellons, inflor i vermellor produïda a la pell de dits i orelles degut al fred.
• Sanch de dragó: Resina obtinguda principalment de l’arbre Pterocarpus draco L., al comerç es distingia entre la de Canàries i la que es deia “de Indias”. Té virtuts cicatritzants.

135.- Recepta per inflor de camas.
Te farás uns bañs de aigua calenta cosa de un quart, y te aixugaras be, y ti posarás un drap xupát de aiguardent ab camfora un poch calent per fortificar l´os. Es probat.

136.- Recepta per inflor de peus.
Pendrás emplastre de mussallinibus*, te la aplicas al dolor. Es probát.

• Emplastre de mussallinibus: No trobat.

137.- Recepta per aplacar el dolor de las morenas.
Pendrás dos dits de oli comú ben escaldát ab aigua y ten beurás al anar al llit una ó dos culleradas y dins dos horas serán modificats los dolors, perque lo oli, y la aigua calenta, tot lo cos modifican y corra bastantament per son curs natural.

138.- Recepta per curar de morenas y mal de fel.
Farás al vespre una plata de rabas talls rodons, hi posarás abundancia de sucre, y lo endemá al matí del such resultát dels rabas y sucre ten veurás un bon vas, y luego experimentarás lo alivio, tant per las morenas, com per lo mal de fel. Es tot á cura feta dins de tres dias.

139.- Recepta per curar brians*.
Barrejarás safrá picát ab sabó y al mati te rentarás ab orins calents despues de haberte untát ab lo safrá y sabó al cap de un bon rato. Es probát.

• Brians: Dermatosi, èczema humit.

140.- Recepta per dolor de caxal.
Pendrás un pegát de unguent de manxiula* y ten posarás al pols prop la orella, y á poch rato de tenirli exirá una bombolla y será curát lo mal de caxal.

• Unguent de manxiula (foto 27): Ungüent preparat amb vidiella o manxiula, clematis vitalba L. o clematis flammula L., trepadora comú a Catalunya.

141.- Altre per mal de caxal.
Tres clavells mascles* picats ab aiguardent aplicát al caixal curát luego.

• Clavells mascles: Els claus d’espècia, syzygium aromaticum L., de les mirtàcies.

142.- Recepta per curar llagas.
Per curar de repente de una llaga, colp ó tall per tan gros que sia, y tambe per cremadura, com sia tot de repente á la primera cura; será curát luego y ajustat dins 24 horas, y experimentát lo efecte dins 2 horas y la llaga tancada com á cosa miraculosa.
Posarás á la part lesa, polvos de llet nomenada llet virginal* que son uns polvos blanchs: fets, móls, y ben polvorisats, y passats ab un delicát sedás, y de las pedras vejosas de la vall de ribas nomenada pedra, primer es mitg rogenca, y tot anantse molent ve blanca com un midó lo polvo y posat á la llaga, cura, y clou lo tall é impedeix de ferse materia. Penso que son polvos de pedra foguera calsinada*.

• Llet virginal: No trobat.
• Pedra foguera calsinada: Pedra foguera, en castellà “pedernal”.

143.- Recepta per mal de costát.
Se fa una truita de un parell de ous, y en ser feta se ensalsa de un costat ab sutge, que sia passát ab un sedás per causa que no hi hagués alguna cosa que pogués fer mal ó dañar al pacient y antes de aplicarla se unta lo costat ab oli comú, ó de ametllas dolsas ó ab greix de gallina, y luego se aplica la truita de la part del sutge* al costát, y se faxa á fi de que no caiga; advertint, que tant la untura com la truita ha de ser ben calent com ho puga sufrir. Es probát varias vegadas y cert.

• Sutge: Substància negra de les xemeneies.

144.- Altre per mal de costát.
Pendrer cibada, feta bullir ab vinagre molt fort fins á tant que comensan á rebentar alguns grans y ben picada aplicarla al dolor, y al demunt tres ó quatre doblas de drap. De cotó ben calent y renovarho.
borratja, borago officinalis L.
145.- Altre per mal de costát.
Se pren un manát de borratjas*, y se pican en un morté que sia net, y en esser ben picadas se espreman ab un drap, y de aquell such sen dona una cullerada y mitja al malalt, y las borratxas picadas se fan sufregir á la paella ab greix dols y en esser ben sufregidas se aplican al costat del pacient y axó se reparteix per tres ó quatre vegadas. Y se adverteix que antes de fer lo remey, lo malalt ha de ser sangrát. Es probát.

Borratxas (foto 29): Borratja, sinònim de borago officinalis L., planta comú a Catalunya.

146.- Remey per dolor de dents.
Mitja lliura de vi blanch que sia bó y posarhi 3 iij de herba caxalera* y ferho bullir ben tapát y colarho y glopejarho ben calent.

Herba caxalera (foto 30): És l’herba queixalera, Hyoscyamus albus L., en castellà “beleño”, amb fruits que recorden l’aspecte d’un queixal.

147.- Remey per fluix de sanch*.
Se pendrá una dragma de alúm de roca*, y ab un poch de brou de pa, ho pendrá, y si ab una vegada no hi ha bastant se continuará fins á tres vegadas.

• Fluix de sanch: Hemorràgia.
• Alúm de roca: Sulfat d’alumini potàssic.

148.- Recepta per inflamació del coll.
Se pren un manát de julivert, se embolica ab una fulla de col, se posa á courer al caliu en mitg de dos cendras, y quant ja es cuit se aplica al coll del pacient ben embolicát. Es també probát y cert.

149.- Recepta per feridura.
Se pren un puñat de sal granada, se fa ben torrar en un plat y en esser ben torrada se posa en una muñeca, se frega un poch fort tota la feridura y despres se posa una poca de aigua en lo plat que se ha torrát la sal y sen pren una cullerada, y tot ha de ser calent perque l´aigua puga pendrer la substancia de la sal que se ha torrát.

150.- Recepta per puagre y romatisme.
Se fan bullir fullas de tabaco ab oli fins que las fullas sian com un pergamí y de aquell oli se untará la part ahont es lo dolor, y se embolicará ab un drap, y se untará tres vegadas al dia, Probát.

151.- Remey per lo borm* dels cavalls y mulas.
Pendrás arrel y mata de paradéllas*, y arrel de espinacal*, fets polvos, los hi donarás ab la grana, ó ab segó.

• Borm: Malaltia respiratòria bacteriana contagiosa dels cavalls, en castellà “muermo”, produïda per laburkholderia mallei.
Paradéllas (foto 31): Arengades, espècies del gènere rumex sp.
Espinacal (foto 32) : Pot ser el panical o eryngium campestre L.

152.- Altre remey per lo mateix, y ferlos venir gana.
Pendrás dos ó tres embostas* de blat, ruxat ab orins lo vespre per lo matí, lo matí per lo mitg dia, ensalsántho ab un poch de flor de sofre*.

• Embostas: Ambosta, quantitat que cap dins les dues mans juntes.
Flor de sofre (foto 33): Sofre sublimat.

153.- Remey per curar á un cavall de una migrada*.
Pendrás una arrel de malví*, dos de xicoria borda*, bullit ab una citra y mitja de aigua, dos unsas esperit de trementina, se posará un paper cada veguda que es la sitra y mitja de aigua.

• Migrada: Terme emprat a l’Emporda per definir un malestar del bestiar que deriva en diverses alteracions físiques i psíquiques.
• Malví: És l’althaea officinalis L.
Xicoria borda (foto 34): Xicoira, cichorium intybus L., de les compostes, planta comú a Catalunya; podria referir-se a un altre planta de la mateixa família.

154.- Remey per ferlos posar forsa y ferlos tornar lo pel negre.
Pendrás dos citras de vi bó, se fará bullir ab un puñat de timons, romaní verge, y verballó verge*, despres fregarás lo caball al vespre de cap á peus, y lo abrigarás.

• Verballó verge: No trobat.

155.- Remey per mal de ventre.
Farás un brou de pá ab cumí, y un poco de xisca de gat*, y si no li passa bullirás cosa de una citra de ví ab grana de canam*, y la mateixa xisca de gat.

• Xisca de gat: Excrements de gat.
Grana de canam (foto 35): Grans de cànem, cannabis sativa L., de les cannabinàcies.

156.- Bálsem samaritá*.
Se posa oli bo de olivas y ví blanc, a parts iguals, en una cassola nova envernissada á un foch manso fins que sia evaporát lo ví blanch; aquest bálsem es bo per limpiar y curar las feridas y llagas de tota especie y en especial en las de las parts tendinosas.

• Bálsem samaritá: Aquesta composició clàssica incorporava també clara d’ou i, de vegades, sucre. Es feia amb vi blanc o negre.
Al 1697 el farmacòleg francès Nicolas Lémery ja la recull a l’obra “Pharmacopée Universelle”.

157.- Per refermar la dentadura que se assorolla.
Se pren una unsa de mirra y se barrejará ab ví y oli que sen fará un licor ab lo qual glopejará ó sen fregará la dentadura.

158.- Altre per lo matex.
Se farán bullir algunas fullas de alsina y se glopejará esta aigua anyadinthi ó tiranthi dos ó tres gotas de aiguardent ó vidriol* y despres se llansará ó escupirá.

• Vidriol: Àcid sulfúric.

El llibret finalitza amb aquest advertiment final, que recull la particularitat de cada individu.

ADVERTENCIA
Lo temperament y constitució no es igual en cada individuo, y un mal pot provenir de varias causas; cada qual pues deu aténdrer á son temperament y constitució particular, y qual es la causa de son mal , abans de aplicar un remey , que á ex fí se trobarán diferents per un matex mal al principi del llibre y alguns altres entre mitx com se veurá en la taula

I a continuació segueix amb un índex de remeis.
Amb aquest lliurament finalitza la transcripció i comentaris d’aquesta antiga publicació.

Bibliografia:

Dr. D. Pedro Bassagaña: Flora Médico Farmacéutica. Circa 1800
Dr. Raimundo Fors y Cornet: Tratado de Farmacia Operatoria. Barcelona 1841
Bouchardat: Novísimo Formulario Magistral. Madrid 1859
Farmacopea Española. Madrid 1806
M. Hernández Gregorio: Diccionario Elemental de Farmacia Botánica y Materia Médica. Madrid 1803
Joan Texidor y Cos: Flora Farmacéutica de España y Portugal. Madrid 1871
Francesc Masclans: Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers-Barcelona 1981
Pío Font Quer: El Dioscórides renovado. Barcelona 1979
Farmacopea Hispana. Madrid 1803.
Agustí Nieto-Galán: “La tecnonologia del vi i la destil·lació a la Catalunya del 1800”

Pots llegir la part anterior d'aquest article: "Lo Remediador" de Vehí de la Péra. Part 3ª




Español:

- Este trabajo es una transcripción literal de un librito de remedios antiguos impreso en Barcelona en 1845.
- El autor vivía en la región Catalana de Empordà. Hemos tratado de aclarar algunas partes de estos remedios antiguos y viejas medidas y equipos que se mencionan en el lugar de trabajo.

English:

-This work is a literal transcription of a booklet of old remedies printed in Barcelona in 1845.
-The author lived in the Catalan region of Empordà. We tried to clarify the meanings of some components of these old remedies and old measurements and equips which are mentioned in the booklet.

Français:

-Ce travail est une transcription littérale d’un livret d’anciens remèdes imprimé à Barcelone en 1845.
-L’auteur se meut par la contrée catalane de l’Empordà. On a essayé d’éclaircir quelques composants de ces anciens remèdes et les anciennes mesures et outilles qui sont mentionnés au travail.

© 2008 Farmacia Serra Mandri . Todos los derechos están reservados. Protegido por los derechos de autor de España y tratados internacionales.
Arte farmaceutico es un trabajo de www.farmaciaserra.com, la farmacia especializada en homeopatía, fitoterapia, aromaterapia, complementos nutricionales, flores de Bach y otras disciplinas dentro de las terapias complementarias.

Joan Maria Serra Mandri
Farmacéutico

Compartir: